1 1 v. tr. [LC] Posar en combustió viva (una cosa), provocar-ne l'incendi. Abrandava els troncs de la llar. 1 2 v. tr. [LC] Fer créixer (un foc, un incendi). El vent va abrandar el foc. 1 3 v. intr. pron. [LC] Posar-se en combustió viva. Furgaven amb unes forques i els tions s'abrandaven. 2 1 v. tr. [LC] Inflamar, animar d'una passió. Les seves paraules van abrandar l'assemblea. 2 2 v. intr. pron. [LC] Hi ha persones que s'abranden i es desil·lusionen amb molta facilitat.
